VIVÈNCIES

«Gran part d’aquests poemes han estat escrits o esbossats en llocs i situacions innumerables, des de la solitud de les golfes a Agullana o amb el soroll eixordador d’un aeroport. Pretenen ser un viatge poètic a través de les vivències del dia a dia, com una manera d’expressar les sensacions viscudes.

»La Mediterrània propera, la somiada Ítaca de Kavafis, els paisatges familiars i la influència de les cultures de l’altra riba del Mediterrani formen part d’aquests poemes.

»Associacions i combinacions de mots per expressar una realitat íntima, en la qual l’enyor i els records són present com fils conductors; ni més ni menys que com el reflex de la realitat en què vivim. Juntament amb les absències de persones estimades i el significat de buidor que pot tenir la vida, mentre omplim el temps amb petits i efímers moments de felicitat amb la sensació de no trobar-hi res més, aquí». (Del pròleg de VIVÈNCIES)

Temps
de no dir res,
de fer parlar el silenci,
de viatjar pel món,
de dormir sota la pluja,
de somiar i riure,
de ser lliure,
d’entendre la vida,
de secrets entre tu i jo,
d’una altra oportunitat,
i de cada dia estar menys segur de tot.

                                        Xavier Rius